Antoni Giró (rector de la UPC): “L’elecció del rector des de fora de la universitat no millorarà el seu govern”

Entrevista de Jordi Casabella publicada al Periodico que podeu consultar al dossier de premsa de la UAB.

Escolà abans que capellà, el rector Giró fuig de les grans formulacions per reformar l’educació superior. Sap que és possible millorar la viabilitat econòmica de les universitats i fer-les més governables sense grans afectacions. Aquí desgrana les seves fórmules.

-¿S’han d’apujar les taxes?
-L’increment de taxes depèn del Ministeri d’Educació i aquest és un any electoral. El sistema és poc equitatiu, però qualsevol política de taxes ha d’anar acompanyada de més beques. Contràriament, no és possible.

-¿Els màsters ofcials han de tenir preus privats?
-La Generalitat ha de continuar fnançant tot el que paga a preus públics. Però s’ha de trobar una fórmula que permeti que puguem oferir màsters oficials que l’Administració no pot pagar i que la universitat privada ja programa. Hi ha empreses que tenen una necessitat concreta de formar personal especialitzat i que estan disposades a pagar. Doncs que donin beques per costejar els 12.000 euros que costa realment un d’aquests màsters. Ara si l’estudiant aporta 1.800 euros la diferència fns al preu de cost és una beca que dóna l’Estat de forma indiscriminada. Jo el que demano és que la pública pugui programar oferta a preus privats si hi ha demanda en el mercat.

-¿Penalitzar més els repetidors?
-Si la repetició s’aproxima al preu de cost l’estudiant valorarà més les seves possibilitats i no es matricularà tan alegrement. L’actitud de l’ara treballo, ara ho deixo té molts partidaris.

-¿Què en sap del finançament?
-Esperem directrius. Per prudència hem mirat de retallar les despeses un 10%. Els sous han baixat un 5% i, a més a més, hem congelat la nòmina, cosa que signifca rebaixar-la un 3% o 4% real per l’increment de triennis, quinquennis i sexennis estatals i autonòmics. Més no hi podem fer. Comprendria que el Govern català volgués pactar un model de fnançament 2012-2015 restrictiu. Però hem de conèixer la previsió a quatre anys vista .

L’EFICIÈNCIA
«Aconseguim bons resultats amb la meitat de recursos

que les nostres competidores europees. Som efcients»


-¿Millorar la governança comporta canviar el model d’elecció del rector?
-Quan s’al·ludeix a la governança preferiria que de l’elecció del rector no se’n parlés. S’ha de canviar la LOU i no crec que escollir el rector des de fora de la universitat millori el seu govern. Del que es tracta és que, una vegada elegit per sufragi universal, el rector tingui possibilitat d’exercir i aplicar amb rapidesa el seu pla d’actuació amb l’ajuda d’un consell de govern representatiu i operatiu.
-¿Què passa ara?
-En els estatuts de les universitats hi ha decisions que són del claustre, dels consells de departament i dels centres. Però els estatuts es poden modifcar. I això únicament depèn de Catalunya.
-¿Són útils els consells socials?
-S’han de clarificar les seves funcions, constitució i estructura. Per llei els consells socials tenen molta responsabilitat, especialment en l’apartat econòmic, però no poden exercir-la perquè no disposen de mitjans i el president no pot crear un equip. Modifcar això només depèn de Catalunya.

CONSELLS SOCIALS
«La gran responsabilitat que tenen, en particular en el terreny econòmic,

no poden exercir-la per falta de mitjans»

-O sigui que tot es pot arreglar a casa.
-Quan es parla de governança, en lloc de pensar en grans temes ¿per què no ens centrem a arreglar allò que ens toca més de prop i podem arreglar Es poden obrir altres debats a mitjà i llarg termini, però a curt termini millorem el que podem millorar.

-Se senten veus que acusen la universitat d’inef ciència.
-Hem de millorar moltes coses, però les universitats són molt eficients. Aconseguim molt bons resultats amb menys diners que les competidores europees. Amb la meitat de recursos, som competitius. Els nostres estudiants ho són. Per tant, som efcients.

-Però no l’hi reconeixen.
-Potser ens expliquem poc. Acaben d’arribar a la UPC 40 estudiants fnançats pel Govern de Malàisia. Tenim estudiants de prestigioses universitats internacionals que vénen aquí a formar-se. Tenim credibilitat i reconeixement internacional. Tenim un node d’energia pel qual s’ha barallat mig Europa. I aquí ningú reconeix la importància que això té. Es menysprea perquè no es coneix. No s’aposta. A vegades crec que si els estudis que imparteix la UPC fossin a preu de cost estaria més ben valorada. És trist.

-Potser se’ls critica perquè a penes hi ha fnançament per objectius.
-Ni tan sols hi ha hagut objectius fxats a priori. El model 2006-2010 només va permetre el creixement de la nòmina. La resta del fnançament es va dir que vindria a través d’objectius, que no es van pactar amb les universitats ni es van establir amb antelació. Hi ha hagut una millora en els indicadors, però no a conseqüència del model.

-¿Per què no hi ha més estudis interuniversitaris, graus conjunts entre universitats?
-Perquè són d’una gran complexitat organitzativa. Fer-ho junts és més car a vegades que fer-ho per separat.

-¿Què pot fer el Govern català per millorar el sistema universitari?
-Marcar-se un objectiu clar del model d’universitat que es vol. En quins camps de la investigació vol universitats d’excel·lència o si prefereix un model d’excel·lència docent. Un país com Catalunya no pot jugar que tots els centres de totes les universitats estiguin a un nivell d’excel·lència. No hi ha prou recursos per fer-ho. S’ha de prioritzar.

-¿Aquest Govern s’atrevirà?
-¿Per què no Pot fer-ho.